Proverbis 14:19-35
Proverbis 14:19-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els dolents s’inclinaran davant els bons, a les portes del just s’inclinaran els malvats. El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric. Qui menysprea els altres peca; feliç el qui s’apiada dels pobres! Els forjadors del mal s’extravien, els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat. De tot treball se’n treu un profit; de xerrar molt, misèria i prou. La riquesa és la corona del savi, el neci llueix la seva niciesa. Un testimoni veraç salva vides, un de fals confon els jutges. Venerar el Senyor és garantia segura i dóna seguretat als fills. Venerar el Senyor és font de vida i aparta dels llaços de la mort. Una població nombrosa honora el rei, un país despoblat l’arruïna. Qui és pacient demostra molta prudència; molta estupidesa, l’impacient. L’ànim serè dóna vida al cos, l’enveja és un corc dins els ossos. Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador; l’honora qui es compadeix del pobre. El malvat és abatut per la pròpia maldat; la integritat del just el protegeix. La saviesa reposa en l’home assenyat i es fa conèixer, tant sí com no, entre els necis. La justícia enalteix un poble, el pecat és la seva vergonya. El rei afavoreix el servidor sagaç, però s’enutja amb el qui no sap el que fa.
Proverbis 14:19-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els dolents s’inclinaran davant els bons, i els impius, davant la porta del just. El pobre resulta desagradable fins i tot als companys; en canvi, el ric té molts amics. Qui menysprea els altres peca; feliç aquell qui es compadeix dels pobres! ¿No es perden els qui tramen mal-dats? Benevolència i fidelitat amb els qui pensen en el bé! Tot esforç dóna el seu fruit, però la xerrameca només porta po-bresa. La corona del savi és la seva pru-dència, el collar dels insensats és la seva niciesa. El testimoni verídic salva vides, però l’impostor difon falsedats. En el temor del Senyor hi ha con-fiança segura i serà un refugi per als seus fills. El temor del Senyor és una font de vida que fa eludir els llaços de la mort. L’orgull del rei descansa en un poble nombrós; l’escassesa de súbdits és la ruïna del governant. El tolerant és ric d’enteniment; l’iracund fa evident la seva niciesa. Un cor reposat és vida per al cos, l’enveja és un rosec per als ossos. Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora. El descregut és abatut per la pròpia maldat; el just fins en la mort té confiança. La saviesa reposa en el cor de l’intel·ligent, però és desconeguda entre els necis. La justícia enalteix una nació, el pecat és l’oprobi dels pobles. El favor del rei és per al servidor competent, i el seu enuig contra l’inepte.