Proverbis 11:1-15

El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen. L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat. Als honrats els guia la pròpia rectitud; als perversos els perdrà la seva falsedat. La riquesa serà inútil el dia del judici; només la justícia salvarà de la mort. La justícia fa planer el camí del just, el malvat caurà per la seva injustícia. L’honradesa dels rectes els salva, la pròpia cobdícia atrapa els traïdors. Mor el malvat i mor la seva esperança, se li esfuma l’anhel de ser ric. El just és salvat del perill, el seu lloc l’ocupa un malvat. La boca del malvat arrasa tothom; el just, que ho sap, se n’escapa. La felicitat dels justos alegra la ciutat, si els malvats es perden hi ha cants de joia. Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen. El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home assenyat sap callar. El xafarder tot ho xerra, el discret guarda el secret. Un poble mal governat s’enfonsa, molts bons consellers el salven. És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil.