Filipencs 4:10-20

M’ha alegrat molt en el Senyor que darrerament hàgiu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però us faltava l’ocasió de demostrar-lo. No vull pas dir que en aquests moments passi necessitat, perquè ja he après a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat. Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor. Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d’anunciar-vos l’evangeli, d’ençà que vaig sortir de Macedònia, heu estat l’única comunitat de qui he rebut algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat. De fet, estant a Tessalònica, una vegada i una altra m’havíeu enviat ajut per a les meves necessitats. Jo no busco els donatius, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. Acuso, doncs, recepció de tot el que m’heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m’ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, un sacrifici agradable i acceptable a Déu. El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.