Filipencs 4:10-20
Filipencs 4:10-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
He tingut una gran satisfacció en el Senyor que ara, per fi, hàgiu revifat el vostre interès per mi; perquè, si bé el sentíeu, mancava l’ocasió. No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinc i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt. Tot ho puc en aquell qui em dóna forces. Amb tot, heu fet bé de compartir amb mi aquests moments difícils. Vosaltres, els filipencs, sabeu també que als inicis de l’evangelització, quan vaig sortir de la Macedònia, cap altra església, llevat de la vostra, no va voler participar en l’ajut amb donatius; perquè, fins a Tessalònica, més d’una vegada m’heu fet arribar ajuda per a les meves necessitats. No és que vagi a la recerca del sub-sidi, el que busco és que augmenti el benefici al vostre compte. He rebut tot el que m’heu enviat i estic ben proveït; tot ha quedat resolt tan bon punt Epafrodit m’ha donat aquesta ofrena vostra, que és un perfum suau, sacrifici agradable que Déu accepta de bon grat. El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús. A Déu, Pare nostre, sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
Filipencs 4:10-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
M’ha alegrat molt en el Senyor que darrerament hàgiu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però us faltava l’ocasió de demostrar-lo. No vull pas dir que en aquests moments passi necessitat, perquè ja he après a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat. Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor. Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d’anunciar-vos l’evangeli, d’ençà que vaig sortir de Macedònia, heu estat l’única comunitat de qui he rebut algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat. De fet, estant a Tessalònica, una vegada i una altra m’havíeu enviat ajut per a les meves necessitats. Jo no busco els donatius, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. Acuso, doncs, recepció de tot el que m’heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m’ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, un sacrifici agradable i acceptable a Déu. El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.