Nombres 20:1-13

El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada. La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisès i Aaron. El poble discutia amb Moisès. Li deia: – Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? ¿Voleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar? Per què ens vau treure d’Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes ni magraners; ni tan sols aigua per a beure! Moisès i Aaron van deixar l’assemblea dels israelites i se n’anaren cap a l’entrada de la tenda del trobament. Allà es van prosternar amb el front a terra. Llavors se’ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, i el Senyor va parlar a Moisès. Li digué: – Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l’assemblea. Després, en presència d’ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar. Moisès va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat. Després Moisès i Aaron van reunir l’assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué: – Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d’aquesta roca? Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron: – Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono. Aquestes són les aigües de Meribà (que vol dir «discussió»), on els israelites van discutir amb el Senyor i ell els manifestà la seva santedat.