Nombres 20:1-13
Nombres 20:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada. La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisès i Aaron. El poble discutia amb Moisès. Li deia: – Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? ¿Voleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar? Per què ens vau treure d’Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes ni magraners; ni tan sols aigua per a beure! Moisès i Aaron van deixar l’assemblea dels israelites i se n’anaren cap a l’entrada de la tenda del trobament. Allà es van prosternar amb el front a terra. Llavors se’ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, i el Senyor va parlar a Moisès. Li digué: – Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l’assemblea. Després, en presència d’ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar. Moisès va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat. Després Moisès i Aaron van reunir l’assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué: – Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d’aquesta roca? Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron: – Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono. Aquestes són les aigües de Meribà (que vol dir «discussió»), on els israelites van discutir amb el Senyor i ell els manifestà la seva santedat.
Nombres 20:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Tota la congregació dels fills d’Israel va arribar al desert de Sin el mes primer, i el poble es va es-tacionar a Cadeix. Allí va morir Maria i allí fou sepultada. Com que no hi havia aigua per a la congregació, ells es van ajuntar contra Moisès i contra Aaron. El poble es va revoltar contra Moisès i protestaven, i li deien: “Tant de bo haguéssim mort quan van morir els nostres germans davant el Senyor! Per què heu portat l’assemblea del Senyor en aquest desert, per morir aquí nosaltres i el nostre bestiar? Per què ens heu fet pujar d’Egipte per dur-nos en un lloc tan dolent? No és lloc de sembra, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners; ni tant sols hi ha aigua per a beure!” Llavors Moisès i Aaron es van retirar de la presència de l’assemblea cap a l’entrada del Tabernacle de Reunió i es van abocar de cara a terra, i la glòria del Senyor se’ls aparegué. I el Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Pren la vara i aplega la congregació, tu i el teu germà Aaron, i davant d’ells parleu a la roca, i ella deixarà brollar la seva aigua. Faràs brollar per a ells aigua de la roca i donaràs de beure a la con-gregació i al seu bestiar.” Moisès va agafar la vara de davant el Senyor, tal com ell li havia manat. Moisès i Aaron van reunir la con-gregació davant la roca i els digué: “Es-colteu, ara, rebels! Penseu que d’aquesta roca podrem treure aigua per a vosaltres?” Llavors Moisès alçà la mà i va colpejar la roca amb la vara dues vegades i va sortir un doll abundós d’aigua, i la congregació i el seu bestiar pogueren beure. Però el Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Ja que no heu cregut en mi per santificar-me davant dels fills d’Israel, vosaltres no introduireu aquesta congre-gació a la terra que els he concedit.” Aquestes són les aigües de Meribà, on els fills d’Israel van protestar contra el Senyor i ell els demostrà la seva santedat.