Nehemies 4:6-14

A més a més, els jueus que vivien prop d’ells van venir deu vegades a demanar-nos, des de totes les poblacions on residien, que tornéssim al seu costat. Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l’espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs. Vaig passar revista i després vaig dir als nobles, als notables i a la resta del poble: »– No tingueu por d’ells! Recordeu-vos que el Senyor és gran i temible i lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres llars. »Els nostres enemics es van adonar que estàvem al corrent de les seves intencions: Déu havia fet fracassar els seus plans. Llavors tots nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascú a la seva feina. Però des d’aquell dia només la meitat dels meus homes treballaven en l’obra, mentre que l’altra meitat anaven armats amb escuts, llances, arcs i cuirasses. Els caps militars vetllaven per tota la gent de Judà, que reconstruïa la muralla. Els qui traginaven materials treballaven amb una sola mà, perquè amb l’altra empunyaven l’arma, i tots els qui aixecaven la muralla portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat, perquè havia dit als nobles, als notables i a la resta del poble: »– L’extensió de l’obra és molt gran i nosaltres ens trobem disseminats per la muralla, allunyats els uns dels altres. Quan sentiu, doncs, el so del corn en un lloc, reuniu-vos-hi amb mi. El nostre Déu lluitarà a favor nostre.