Nehemies 4:6-14
Nehemies 4:6-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Tot i així, vam seguir construint la muralla, i vam aconseguir aixecar-la fins a mitja alçada, perquè el poble va posar el cor a la feina. Però succeí que quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i els d’Asdod van saber que continuava la reconstrucció de la muralla de Jerusalem i que les obertures començaven a ser tapades, es van enfurismar molt, i es van con-fabular per venir tots ells plegats a ata-car Jerusalem i fer-hi una destrossa. Llavors nosaltres vam invocar el nostre Déu i vam posar vigilància nit i dia per defensar-nos d’ells. Els de Judà deien: “Els traginers ja no tenen forces, de tanta runa com hi ha, i nosaltres no podem aixecar la muralla.” D’altra banda, els nostres enemics deien: “Convé que no sàpiguen ni vegin res fins que caiguem damunt d’ells i els matem. Així deturarem la construcció.” També els jueus que vivien prop d’ells ens van advertir repetidament que ens vindrien a atacar de tots els llocs. Llavors vaig apostar el poble al fossat, darrere la muralla i en els llocs descoberts, distribuïts per famílies i ar-mats amb espases, llances i arcs. Després de comprovar-ho tot, em vaig posar dret i, dirigint-me als notables, als magistrats i a la resta del poble, vaig dir: “No us faci por aquesta gent! Recordeu-vos que el Senyor és gran i terrible, i que lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres mullers i per les vostres cases!”
Nehemies 4:6-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A més a més, els jueus que vivien prop d’ells van venir deu vegades a demanar-nos, des de totes les poblacions on residien, que tornéssim al seu costat. Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l’espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs. Vaig passar revista i després vaig dir als nobles, als notables i a la resta del poble: »– No tingueu por d’ells! Recordeu-vos que el Senyor és gran i temible i lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres llars. »Els nostres enemics es van adonar que estàvem al corrent de les seves intencions: Déu havia fet fracassar els seus plans. Llavors tots nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascú a la seva feina. Però des d’aquell dia només la meitat dels meus homes treballaven en l’obra, mentre que l’altra meitat anaven armats amb escuts, llances, arcs i cuirasses. Els caps militars vetllaven per tota la gent de Judà, que reconstruïa la muralla. Els qui traginaven materials treballaven amb una sola mà, perquè amb l’altra empunyaven l’arma, i tots els qui aixecaven la muralla portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat, perquè havia dit als nobles, als notables i a la resta del poble: »– L’extensió de l’obra és molt gran i nosaltres ens trobem disseminats per la muralla, allunyats els uns dels altres. Quan sentiu, doncs, el so del corn en un lloc, reuniu-vos-hi amb mi. El nostre Déu lluitarà a favor nostre.