Marc 6:33-56

Marc 6:33-56 BCI

Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament. Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: – Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar. Però Jesús els respongué: – Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: – Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! Jesús els pregunta: – Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: – Cinc pans i dos peixos. Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes. Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: – Coratge! Sóc jo. No tingueu por. Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit. Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

Llegeix Marc 6