Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien:
– No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble.
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats:
– De què serveix llençar així aquest perfum? S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
Però Jesús digué:
– Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.
Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.
El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
– On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
– Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué:
– En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.
Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
– ¿No sóc pas jo?
Jesús els respongué:
– Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
– Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:
– Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
