Marc 14:1-26
Marc 14:1-26 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Faltaven només dos dies per a la Pasqua i els Àzims. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’agafar-lo, amb astúcia, per matar-lo; perquè deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un avalot del poble.” Ell es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós. Mentre era a taula, es presentà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum de nard pur, molt car. Va trencar el flascó i li vessà el perfum damunt el cap. Alguns dels presents, indignats, comentaven entre ells: “Per què s’ha malgastat aquest perfum? Es podia haver venut per més de tres-cents denaris i donar-ho als pobres.” I li ho retreien. Però Jesús digué: “Deixeu-la estar. Per què la molesteu? Ha fet una bella acció en mi. Perquè els pobres els teniu sempre amb vosaltres, i quan vulgueu els podeu socórrer, però a mi no em tindreu pas sempre. Ella ha fet el que ha pogut: s’ha avan-çat a ungir el meu cos per a la sepultura. Us asseguro que arreu del món on l’Evangeli sigui proclamat es parlarà també del que ella ha fet, per al seu elogi.” Judes Iscariot, un dels Dotze, es presentà als principals sacerdots per lliurar-los Jesús. Quan el van escoltar, van quedar força contents i li van prometre de donar-li diners. Aleshores ell buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo. El primer dia dels Àzims, quan s’im-molava la Pasqua, els seus deixebles li diuen: “On vols que t’anem a preparar el sopar pasqual?” Ell envià dos dels seus deixebles i els digué: “Feu cap a la ciutat, i us vindrà a trobar un home que porta un càntir d’aigua. Seguiu-lo, i, allà on entri, digueu a l’amo de la casa: El Mestre pregunta: quina és la meva estança, on he de fer l’Àpat de Pasqua amb els meus deixebles? Aleshores ell us ensenyarà, en el pis de dalt, una sala gran, disposada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar pasqual.” Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho van trobar tot com ell els havia dit; i van preparar el sopar pasqual. Cap al tard, ell hi va anar amb els Dotze. I mentre eren a taula, sopant, Jesús digué: “Us asseguro que un de vosaltres, un que menja amb mi, em trairà.” Ells s’entristiren i van començar a dir-li un rere l’altre: “No seré pas jo?” Ell els respongué: “Un dels Dotze que suca al mateix plat que jo. Certament, el Fill de l’Home fa el camí segons el que d’ell ha estat predit, però, ai d’aquell home per mitjà del qual el Fill de l’Home és lliurat! Al tal home, més li valdria no haver nascut.” Mentre menjaven, va prendre un pa, i, després de donar gràcies, el va partir i els el va donar dient: “Preneu, això és el meu cos.” Després va prendre una copa, va donar gràcies i els la donà; i en van beure tots. I els va dir: “Això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de tothom. Us asseguro que no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que el begui novell en el Regne de Déu.” Després de cantar l’himne, van anar cap a la muntanya de les Oliveres.
Marc 14:1-26 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien: – No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble. Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats: – De què serveix llençar així aquest perfum? S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres. I la censuraven. Però Jesús digué: – Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet. Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú. El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: – On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: – Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué: – En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi. Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre: – ¿No sóc pas jo? Jesús els respongué: – Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut. Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: – Preneu: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: – Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.