Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:
– Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.
Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen:
– Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà:
– Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren:
– Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà:
– No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren:
– Sí que podem.
Jesús els digué:
– Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:
– Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
– Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
– Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s’aturà i digué:
– Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
– Coratge! Aixeca’t, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà:
– Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
– Rabuní , fes que hi vegi.
Jesús li digué:
– Vés, la teva fe t’ha salvat.
A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.