En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar:
– Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
Però Jesús el va increpar dient:
– Calla i surt d’aquest home!
Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells:
– Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen!
I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s’havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant.
Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren:
– Tothom et busca.
Ell els diu:
– Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut.
I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:
– Si vols, em pots purificar.
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:
– Ho vull, queda pur.
A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. Li digué:
– Vigila de no dir res a ningú. Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.