Marc 1:23-45
Marc 1:23-45 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
A la sinagoga hi havia un home, posseït d’un esperit impur, que de cop i volta es va posar a cridar: “Què tens a veure amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a des-truir-nos? Sé qui ets: el Sant de Déu.” Jesús el va increpar: “Calla, i surt d’ell.” Aleshores l’esperit impur, sacsejant-lo violentament i llançant un xiscle, en va sortir. Tots es van quedar esbalaïts, tant, que es preguntaven els uns als altres: “Què és això? Un nou ensenyament ple d’autoritat. Fins dóna ordres als esperits impurs i l’obeeixen.” I la seva fama es va estendre de seguida arreu, per tota la regió de Galilea. Després, en sortir de la sinagoga, van anar amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó estava allitada amb febre, i de seguida li van parlar d’ella. Llavors s’hi va acostar, li prengué la mà i la va fer alçar; tot seguit la febre se li’n va anar, i es posà a servir-los. Al capvespre, quan el sol ja era post, li portaven tots el qui estaven malalts i endimoniats, i tota la població s’aplegava davant la porta. En va guarir molts que patien de diverses malalties i va expulsar molts dimonis, però no els deixava parlar, perquè sabien qui era ell. Es va llevar de bon matí, quan encara era fosc, sortí i se n’anà en un lloc soli-tari, i allí pregava. Simó i els seus companys el van anar a buscar i, quan el van trobar, li van dir: “Tot-hom et busca.” Ell els respongué: “Anem cap a altres llocs, als pobles del voltant, per tal que també hi prediqui, perquè és per això que he sortit.” I va anar per tota la Galilea, predicant a les sinagogues i expulsant els dimonis. Se li va acostar un leprós que, age-nollat davant seu, li pregava: “Si vols, pots netejar-me.” Compadit, va estendre la mà, el va tocar i li digué: “Ho vull, queda net.” A l’instant la lepra desaparegué i va quedar net. Tot seguit l’acomiadà advertint-li severament: “Mira, no diguis res a ningú, sinó vés a presentar-te al sacerdot i ofereix per la teva purificació el que Moisès va orde-nar, perquè en tinguin la constatació.” Però ell, en sortir, va començar a proclamar-ho pertot arreu i a divulgar el fet, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament a cap població, sinó que s’havia de quedar al defora, en llocs solitaris; no obstant, acudien a ell de tot arreu.
Marc 1:23-45 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: – Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! Però Jesús el va increpar dient: – Calla i surt d’aquest home! Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: – Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen! I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea. Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s’havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren: – Tothom et busca. Ell els diu: – Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis. Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: – Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: – Ho vull, queda pur. A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. Li digué: – Vigila de no dir res a ningú. Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.