Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.
Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, i els digué:
– He pecat entregant a la mort sang innocent.
Però ells li contestaren:
– I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.
Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
– No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat, i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor .
Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
– ¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús li respongué:
– Tu ho dius.
Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
Aleshores Pilat li diu:
– ¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.
Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:
– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.
Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. El governador els preguntà:
– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
– Barrabàs!
Pilat els diu:
– I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
– Que el crucifiquin!
Ell replicà:
– Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
– Que el crucifiquin!
Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
– Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.
Tot el poble respongué:
– Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.
Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
– Salve, rei dels jueus!
Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
