Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles amb aquest encàrrec:
– Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà.”
Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d’un animal de càrrega .
Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: portaren la so-mera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven:
– Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, i preguntaven:
– Qui és aquest?
La multitud responia:
– Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.
Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia:
– Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració” , però vosaltres en feu una cova de lladres .
Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar i li digueren:
– ¿No sents què diuen, aquests?
Jesús els contestà:
– Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança ?
Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit.
De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
– Que mai més no surti fruit de tu!
I a l’instant la figuera es va assecar.
En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren:
– Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
Jesús els respongué:
– En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
