Mateu 17:1-22

Mateu 17:1-22 BCI

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: – Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: – Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: – Aixequeu-vos, no tingueu por. Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: – No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. Després els deixebles preguntaren a Jesús: – Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? Jesús els respongué: – És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista. Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell i li digué: – Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. Jesús digué: – Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí. Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: – Per què nosaltres no l’hem pogut treure? Ell els respongué: – Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. () Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: – El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes

YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa