Mateu 17:1-22

Comparteix

Mateu 17:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: – Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: – Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: – Aixequeu-vos, no tingueu por. Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: – No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. Després els deixebles preguntaren a Jesús: – Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? Jesús els respongué: – És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista. Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell i li digué: – Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. Jesús digué: – Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí. Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: – Per què nosaltres no l’hem pogut treure? Ell els respongué: – Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. () Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: – El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes

Mateu 17:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, a ells sols, i se’ls en-dugué privadament al cim d’una mun-tanya alta. Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum. Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell. Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: “Senyor, és força agradable quedar-nos aquí. Si vols hi faré tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.” Mentre deia això, un núvol lluminós els va cobrir, i des del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!” Així que els deixebles van sentir la veu, s’abocaren de cara a terra, corpresos de temor. Però Jesús s’hi acostà, els va tocar i els digué: “Alceu-vos, no tingueu por.” Ells van alçar els ulls i no van veure ningú més que Jesús, tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els advertí: “No expliqueu a ningú el que heu vist, fins que el Fill de l’Home hagi ressuscitat d’entre els morts.” Els deixebles li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?” Ell els respongué: “És cert que Elies ve i ho restaurarà tot; però us dic que Elies ja va venir i no el van reconèixer, sinó que van fer amb ell tot el que van voler. Igualment el Fill de l’Home ha de patir a mans d’ells.” Aleshores els deixebles van com-prendre que els havia parlat de Joan Baptista. Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seu i li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.” Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.” Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit. Llavors, els deixebles s’acostaren a Jesús i, a part, li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expul-sar?” Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible. [Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni.] Quan es van retrobar a Galilea, Jesús els va dir: “El Fill de l’Home ha d’ésser lliurat a mans dels homes