Mateu 12:1-21

En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjarse-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: – Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte. Jesús els respongué: – ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no tenien permès de menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l’home és senyor del dissabte. Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: – ¿És permès de curar en dissabte? Ell els respongué: – ¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà? I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permès de fer el bé en dissabte. Llavors digué a aquell home: – Estén la mà. Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra. Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús. Quan ell ho va saber, es retirà d’allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, però els manà severament que no el descobrissin. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit, el meu estimat, en qui m’he complagut. Posaré damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. No disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers. No trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia. I les nacions posaran l’esperança en el seu nom .