Mateu 12:1-21
Mateu 12:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjarse-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: – Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte. Jesús els respongué: – ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no tenien permès de menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l’home és senyor del dissabte. Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: – ¿És permès de curar en dissabte? Ell els respongué: – ¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà? I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permès de fer el bé en dissabte. Llavors digué a aquell home: – Estén la mà. Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra. Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús. Quan ell ho va saber, es retirà d’allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, però els manà severament que no el descobrissin. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit, el meu estimat, en qui m’he complagut. Posaré damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. No disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers. No trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia. I les nacions posaran l’esperança en el seu nom .
Mateu 12:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per aquell temps, Jesús passa-va en dissabte per uns sembrats, i els deixebles tenien gana i es van posar a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho van veure, li di-gueren: “Mira, els teus deixebles fan el que no és permès de fer en dissabte.” Ell els replicà: “¿No heu llegit què van fer David i els qui l’acompanyaven, quan van tenir gana? Van entrar a la casa de Déu i van menjar els pans de l’ofrena, que ni a ell ni als qui l’acompanyaven no els era permès de menjar, sinó únicament als sacerdots. ¿No heu llegit tampoc, en la Llei, que els sacerdots, en les funcions del dis-sabte al temple, tot i que violen el manament del repòs, no en són culpats? Doncs us dic que una cosa més gran que el temple es troba aquí. Si haguéssiu comprès què vol dir: el que vull és compassió i no sacrificis, no hauríeu condemnat uns innocents. Perquè el Fill de l’Home és senyor del dissabte.” Jesús se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. Allí hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Aleshores, per tal de poder-lo acusar, li van preguntar: “¿És permès de guarir en dissabte?” Ell va respondre: “¿Qui de vosaltres, si un dissabte li cau en un clot la seva única ovella, no l’agafa i la treu? Doncs bé, quant més valuós no és un home que no pas una ovella! De manera que és permès de fer el bé en dissabte.” Llavors digué a l’home: “Estén la teva mà.” La va estendre i li va quedar restablerta, tan sana com l’altra. Però els fariseus, així que van ser fora, es van reunir per trobar la manera d’eliminar-lo. Però Jesús, que ho sabia, se’n va anar d’allí. Molts el van seguir i ell els guarí tots. Però els va manar que no el desco-brissin. Així es complia el que va dir el pro-feta Isaïes: Mireu el meu servent, que jo he escollit; el meu estimat, en qui m’he complagut íntimament. Damunt seu posaré el meu esperit i anunciarà el dret a les nacions. No disputarà ni cridarà, ni li sentirà ningú la veu pels carrers. No trencarà la canya que s’esberla, ni apagarà el ble que fumeja, fins que faci triomfar la justícia. El seu nom serà l’esperança de les nacions!