Lluc 9:1-36

Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué: – No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu. El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»; i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.» Herodes va dir: – A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això? I buscava la manera de veure Jesús. A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida. Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: – Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. Però Jesús els digué: – Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: – Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: – Feu-los seure en grups de cinquanta. Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat. Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà: – Qui diu la gent que sóc jo? Ells respongueren: – Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. Ell els preguntà: – I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respongué: – El Messies de Déu. Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. Jesús afegí: – Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. I deia a tothom: – Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu. Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: – Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: – Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.