Lluc 9:1-36
Lluc 9:1-36 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué: – No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu. El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»; i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.» Herodes va dir: – A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això? I buscava la manera de veure Jesús. A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida. Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: – Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. Però Jesús els digué: – Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: – Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: – Feu-los seure en grups de cinquanta. Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat. Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà: – Qui diu la gent que sóc jo? Ells respongueren: – Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. Ell els preguntà: – I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respongué: – El Messies de Déu. Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. Jesús afegí: – Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. I deia a tothom: – Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu. Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: – Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: – Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
Lluc 9:1-36 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tota mena de dimonis i per guarir malalties. Els envià a predicar el Regne de Déu i a curar malalts, i els va dir: “No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni porteu dues túniques per a cada un. A qualsevol casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Quant als qui no us vulguin acollir, en sortir d’aquell poble espolseu-vos la pols dels peus, com a testimoni contra ells.” Ells es van posar en camí i recorrien un per un els pobles predicant l’evangeli i guarint pertot arreu. El virrei Herodes va sentir parlar de tot el que passava i estava perplex, perquè alguns deien que Joan havia ressus-citat d’entre els morts, uns altres que Elies havia vingut, i uns altres que un dels antics profetes havia ressuscitat. Però Herodes es deia: “A Joan, jo l’he fet decapitar. Qui deu ser aquest de qui sento dir semblants coses?” I procurava veure’l. A la tornada, els apòstols van expli-car a Jesús tot el que havien fet. Llavors ell se’ls endugué en privat cap en una població anomenada Betsaida, però la gent, en adonar-se’n, el van seguir. Ell els acollí, i els parlava del Regne de Déu i guaria els qui tenien necessitat de salut. Amb això que el dia anava declinant, i els Dotze se li van acostar a dir-li: “Acomiada la gent a fi que vagin a cer-car allotjament i menjar, que aquí som en un lloc despoblat.” Ell els va contestar: “Doneu-los menjar vosaltres.” Ells van dir: “Només tenim cinc pans i dos peixos, a menys que anem nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.” Perquè eren uns cinc mil homes. Llavors digué als seus deixebles: “Feu-los seure en colles d’una cinquantena.” Així ho van fer, i tothom s’assegué. Aleshores ell prengué els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, els beneí, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en va menjar fins a quedar satisfet, i dels trossos que van sobrar en van recollir dotze cistelles. Una vegada que Jesús s’havia retirat a pregar en un lloc solitari, en compa-nyia dels deixebles, els preguntà: “Qui diu la gent que sóc jo?” Ells respongueren: “Joan Baptista; i uns altres, Elies, i uns altres, un dels antics profetes que ha retornat.” Ell els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Pere va contestar: “El Crist de Déu.” Però ell els advertí severament que no diguessin això a ningú, i afegí: “Cal que el Fill de l’Home pateixi molt i sigui rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels mestres de la Llei, que sigui mort i que el tercer dia ressusciti.” Dirigint-se a tots deia: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi. Qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per cau-sa meva, aquest la salvarà. Quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer, si es perd a si mateix o en surt perjudicat? Perquè el qui s’avergonyeixi de mi i de les meves paraules, el Fill de l’Home s’avergonyirà d’ell quan vingui en la seva glòria, i amb la del Pare i amb la dels sants àngels. En veritat us dic que n’hi ha alguns dels aquí presents que no tastaran la mort abans d’haver vist el Regne de Déu.” Uns vuit dies després d’aquestes dis-sertacions, Jesús prengué amb ell Pere, Joan i Jaume, i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, li va canviar l’as-pecte de la cara i els seus vestits es van tornar blancs i resplendents. Llavors, dos homes es posaren a con-versar amb ell: eren Moisès i Elies, que, apareguts gloriosament, parla-ven de la partença que ell anava a complir a Jerusalem. Pere i els qui l’acompanyaven esta-ven carregats de son, però es van des-vetllar i veieren la seva glòria i els dos homes que estaven amb ell. Quan aquests ja es separaven de Jesús, Pere li digué: “Mestre, és força agradable quedar-nos aquí. Podem fer-hi tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies”, sense saber què es deia. Mentre deia això, es va formar un núvol que els anava cobrint, i, en trobar-se dins els núvol, es van espantar. Llavors del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Ele-git; escolteu-lo!” Quan va parar la veu, van trobar que Jesús estava tot sol. Ells van guardar silenci, i, de moment, no van contar a ningú res del que havien vist.
Lluc 9:1-36 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué: – No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu. El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»; i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.» Herodes va dir: – A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això? I buscava la manera de veure Jesús. A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida. Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: – Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. Però Jesús els digué: – Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: – Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: – Feu-los seure en grups de cinquanta. Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat. Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà: – Qui diu la gent que sóc jo? Ells respongueren: – Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. Ell els preguntà: – I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respongué: – El Messies de Déu. Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú. Jesús afegí: – Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. I deia a tothom: – Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu. Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: – Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: – Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.