Lluc 23:1-31

Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat. I van començar així la seva acusació contra ell: – Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei. Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: – Tu ho dius. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: – No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar. Però ells insistien: – Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí. Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús. Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi. L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força. Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escar-nir-lo, li va posar una peça de roba llampant, i el tornà a enviar a Pilat.  Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren. Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, i els digué: – M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. () Llavors tots alhora es posaren a cridar: – Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs! Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaven: – Crucifica’l, crucifica’l! Per tercera vegada Pilat els digué: – Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se. Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien. Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: – Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?