Jeremies Introducció

Introducció
Aquest escrit, que sovint apareix en les edicions de la Bíblia com el capítol 6 del llibre de Baruc, és presentat com una carta adreçada pel profeta Jeremies als jueus que han de ser deportats. Però l’atribució a Jeremies és un recurs literari, com ho és l’atribució a Baruc del llibre que duu el seu nom. De fet, el text fou escrit probablement cap al segle II aC. Els destinataris podrien ser els jueus de Síria, sotmesos a la pressió religiosa i política dels sobirans selèucides.
La Carta de Jeremies conté un fort atac contra la idolatria, en la línia dels grans profetes d’Israel (Is 37,19; 40,18-20; 44,9-20; Jr 2,27-28; 10,3-15; Os 8,6; vegeu també Sl 115,4-8; 135,15-18). El tema fonamental és la impotència dels ídols, incapaços de veure-hi, de sentir-hi, de parlar, de defensar-se de res ni de ningú. En canvi, al Déu d’Israel li són atribuïdes totes i cada una de les funcions i qualitats negades als déus falsos. Així, els ídols són fabricats i acaben destruïts; en canvi, el Déu d’Israel és increat i etern. Els ídols són construïts per mans humanes, mentre que Déu és l’únic creador de l’univers. Els ídols són morts, inanimats, tancats dins els temples com en una presó; Déu, en canvi, és viu, únic, infinit i present a tot arreu. Els ídols no tenen cap influx a favor o en contra ni d’ells mateixos ni dels homes; Déu exerceix la seva providència sobre tot i es basta en tot a si mateix.
La carta de Jeremies, doncs, no és una simple requisitòria contra els déus falsos, sinó una clara afirmació de la transcendència del Déu d’Israel i de la seva acció creadora i provident.

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió