Josuè 9:16-27

Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells. Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat, i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble: – Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent. Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina. Els principals de la comunitat van dir: – Que visquin! D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat. En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit: – Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre? Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d’aigua el temple del meu Déu. Els gabaonites li havien respost: – Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d’exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides. Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte. Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin, però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.