Josuè 9:16-27
Josuè 9:16-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Però, al cap de tres dies d’haver pactat amb ells, van saber que eren veïns seus i que vivien dins el seu territori. Llavors els fills d’Israel es van posar en marxa i al tercer dia van arribar a la seva ciutat. Les seves poblacions eren: Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. I els fills d’Israel no els van atacar, perquè els principals de la congregació els ho havien jurat pel Senyor, Déu d’Is-rael, però tota la congregació va murmurar contra els principals. I el ple dels principals digué a tota la congregació: “Nosaltres els ho hem jurat pel Senyor, Déu d’Israel, per això no els podem tocar. Farem això amb ells: els respectarem la vida perquè no caigui damunt nostre la ira divina a causa del jurament que els hem fet.” I els principals hi van afegir: “Que visquin i que facin de llenyataires i aiguaders de tota la congregació.” I es va fer tal com van manar els principals. Josuè, després, va reunir els gabao-nites i els digué: “Per què ens heu en-ganyat dient-nos que éreu de molt lluny, quan de fet viviu dins del nostre ter-ritori? Ara, doncs, sereu maleïts i estareu per sempre més sota servitud, fent de llenyataires i aiguaders per a la casa del meu Déu.” Ells van contestar a Josuè: “És que els teus servents van rebre una informa-ció precisa sobre allò que el Senyor, el teu Déu, havia ordenat a Moisès, el seu servent, per quan us donés tota la terra, de destruir tots els seus habitants davant vostre, i ens vam omplir de por per les nostres vides a causa vostra, per això vam obrar així. Ara, doncs, estem a les teves mans; fes amb nosaltres el que al teu parer et sembli més convenient i just de fer.” Ell ho va fer així, i els va deslliurar de les mans dels fills d’Israel i no els va matar, però Josuè, des d’aquell dia, els va posar a servir de llenyataires i aiguaders de la congregació i de l’altar del Senyor, en el lloc que s’havia d’escollir, fins al dia d’avui.
Josuè 9:16-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells. Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat, i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble: – Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent. Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina. Els principals de la comunitat van dir: – Que visquin! D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat. En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit: – Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre? Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d’aigua el temple del meu Déu. Els gabaonites li havien respost: – Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d’exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides. Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte. Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin, però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.