Job 16

16
Cinquè poema de Job
1Job va replicar:
No aguanto el vostre consol
2De coses així, n’he sentides massa:
no es pot aguantar el vostre consol.#x
3Quan acabareu de dir coses sense solta?#x
Què us obliga a replicar-me?
4Si us trobéssiu en el meu cas,
jo també parlaria com vosaltres:
us faria un gran sermó
movent, comprensiu, el cap.
5Us consolaria amb bones paraules,
m’afanyaria a dar-vos conhort.#x
Déu em fereix i em torna a ferir
6Però si parlo, continuo sofrint,
i si callo, què m’estalvio?
7Ara Déu m’ha deixat abatut,
m’ha pres els qui m’envoltaven,
8m’ha marcat la cara d’arrugues
que testimonien contra mi,
i el cos, aflaquit, m’acusa.#x
9El seu enuig m’esquartera,
m’empaita amb cruixit de dents,
em clava uns ulls d’enemic.
10La gent s’aplega contra mi,
m’humilia amb insults i bufetades.#x
11Déu m’ha lliurat als perversos,
m’ha llançat a les mans dels malvats.#x
12Jo vivia tranquil i m’ha sacsejat:
m’ha agafat pel clatell, m’ha desconjuntat.
M’ha convertit en un blanc
13i tira contra mi les seves fletxes.#x
Em forada les entranyes sense pietat
i escampa el meu fel per terra.
14Em fereix i em torna a ferir,
com el guerrer que enfonsa un mur.
15No em trec de damunt la pell el vestit de sac
i enfonso el front a la pols.#x
16Els plors m’han encès la cara,
en els meus ulls ronda l’ombra de la mort.
17Però jo no tinc les mans brutes de violència,
i la meva pregària és pura!#x
Ets garant i testimoni
18Oh terra, no amaguis la meva sang!#x
Que el meu clam no trobi refugi!
19Ara tinc al cel un testimoni,
un que parla allà dalt a favor meu.#x
20Els meus amics m’escarneixen,
però jo ploro davant de Déu
21perquè em defensi contra ell mateix que m’ataca,
com un amic#x en defensa un altre.
22És cert que tinc els anys comptats
i me’n vaig pel camí que no té retorn.#x

S'ha seleccionat:

Job 16: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió