Job 14

14
Per què sotges els homes?
1L’home neix de les entranyes de la mare,
viu un instant i s’atipa de neguits.#x
2S’obre com les flors i es marceix,
passa com una ombra i no s’atura.#x
3Però tu no deixes de sotjar-lo.
I a mi em fas acudir#x al teu judici.
4Qui trobaria res de pur
en el qui neix impur?#x
Ningú!
5Si ets tu qui fixes els dies de l’home
i el nombre dels seus mesos
i li marques una fita que no pot ultrapassar,
6deixa’l viure tranquil#x
fins que acabi la jornada.
7L’arbre conserva una esperança:#x
si el tallen, torna a brotar,
no para de treure llucs.
8Fins si l’arrel envelleix a la terra
i la soca queda morta a la pols,
9l’arbre que ensuma l’aigua rebrota,
treu branques com un plançó.
10Però l’home mor i s’esvaeix.#x
On fa cap, doncs, quan expira?
11L’aigua podria sortir de la mar,
i els rius escolar-se i quedar secs,#x
12però l’home no s’alçarà de la tomba.#x
Primer s’acabarà el cel abans que ell es desperti,
abans que es desvetlli d’aquest son.
13Tant de bo que m’amaguessis al país dels morts#x
fins que passés el teu enuig,#x
i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!
14Però, ¿pot un mort tornar a la vida?
Jo suportaria un temps de feixuguesa
fins que m’arribés el relleu!
15Em cridaries, i jo et respondria,
miraries amb afecte l’obra de les teves mans.
16Ni que ara comptis els meus passos,#x
llavors no et fixaries en els meus pecats:
17tancaries dins un sac la meva falta,
amagaries la meva culpa.#x
18Les muntanyes cauen i s’esberlen,
les roques llisquen del lloc on són,
19l’aigua es menja les pedres
i obre córrecs als camps.
Així desfàs l’esperança de l’home.
20El destrosses per sempre i se’n va,
el desfigures i el llances fora.
21Si els seus fills són honorats, no ho sabrà mai;
tampoc no sabrà si els humilien.
22Només sent el seu dolor,
només plany la pròpia sort.

S'ha seleccionat:

Job 14: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió