Job 1:1-22

Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal. Tenia set fills i tres filles. Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. Era l’home més poderós de les terres d’orient. Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les tres germanes a menjar i beure amb ells. Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin, i de bon matí oferia un holocaust per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada. Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador. El Senyor li preguntà: – I tu, d’on véns? Ell respongué: – De fer voltes per la terra i recórrer-la. El Senyor li va dir: – ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. L’Acusador va contestar: – ¿És que Job reverencia Déu de franc? ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara! Llavors el Senyor digué a l’Acusador: – Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis. I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor. Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: – Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven, ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Ha caigut foc del cel sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber. Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra i digué: – Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom! Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.