Joan 19:1-30

Joan 19:1-30 BCI

Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: – Salve, rei dels jueus! I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: – Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: – Aquí teniu l’home! Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: – Crucifica’l, crucifica’l! Pilat els diu: – Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Els jueus li contestaren: – Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: – D’on ets, tu? Però Jesús no li tornà contesta. Llavors Pilat li diu: – ¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te? Jesús li respongué: – No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran. Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: – Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar. Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: – Aquí teniu el vostre rei. Ells cridaren: – Fora, fora, crucifica’l! Pilat els diu: – ¿Al vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren: – No tenim cap altre rei fora del Cèsar. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: – No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.” Pilat contestà: – El que he escrit, ja està escrit. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: – No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba . Això és el que van fer els soldats. S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: – Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: – Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: – Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: – Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.

Llegeix Joan 19