Joan 19:1-30
Joan 19:1-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aleshores Pilat prengué Jesús i el va fer assotar. Els soldats van trenar una corona d’es-pines, la hi posaren al cap i el vestiren amb un mantell de porpra, i desfilant davant d’ell li deien: “Salve, rei dels jueus!” I el bufetejaven. Pilat sortí altra vegada a fora i els digué: “Mireu! Us el trec a fora perquè vegeu que no li trobo cap delicte.” Jesús va sortir a fora portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat digué: “Aquí teniu l’home!” Quan els principals sacerdots i la guàr-dia el van veure es van posar a cridar: “Crucifica’l! Crucifica’l!” Pilat els diu: “Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres, perquè jo no li trobo cap delicte.” Li van respondre els jueus: “Nosaltres tenim una Llei, i segons la nostra Llei ha de morir, perquè s’ha fet a si mateix Fill de Déu.” Quan Pilat va sentir això, va agafar encara més por. Va tornar a entrar al Pretori i preguntà a Jesús: “D’on ets tu?” Però Jesús no li va tornar resposta. Li digué Pilat: “¿A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?” Jesús li va contestar: “No tindries cap poder sobre mi si no t’hagués estat donat de dalt. Per això és més culpable el qui m’ha posat a les teves mans.” D’ençà d’això, Pilat intentava d’a-lliberar-lo, però els jueus cridaven: “Si l’alliberes, no ets addicte al Cèsar. Aquell qui es fa rei a si mateix es de-clara contrari al Cèsar.” Pilat, doncs, quan va sentir aquestes paraules, va treure Jesús a fora i s’asse-gué al tribunal, en el recinte anomenat l’Enllosat, en hebreu Gabatà. Era la vigília de Pasqua, cap al mig-dia. Aleshores, Pilat digué als jueus: “Aquí teniu el vostre rei!” Però ells cridaven: “Fora! Fora! Crucifica’l!” Pilat els digué: “¿Haig de crucificar el vostre rei?” Els principals sacerdots respongueren: “No tenim cap altre rei fora del Cèsar!” Llavors el deixà a les seves mans perquè el crucifiquessin. Van agafar Jesús, doncs, i, carregant ell mateix la creu, van sortir cap en un lloc que anomenen de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el van crucificar junt amb dos més, un a cada banda i Jesús al mig. Pilat havia fet escriure un rètol que deia: “JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS”, i el van posar sobre la creu. El lloc on Jesús va ser crucificat era prop de la ciutat, per tant, van ser molts els jueus que van llegir aquest rètol, que era escrit en hebreu, llatí i grec. Però els principals sacerdots dels jueus deien a Pilat: “No escriguis: ‘rei dels jueus’; escriu: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’.” Pilat va replicar: “El que he escrit, escrit queda.” Quan els soldats hagueren crucificat Jesús, prengueren els seus vestits i en feren quatre parts, una per a cada soldat. També li prengueren la túnica, però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix. Així que es van dir entre ells: “No l’esquincem, sinó sortegem-la, a veure a qui toca.” Així es complia l’Escriptura que diu: Es van repartir entre ells els meus vestits i es van jugar a la sort la meva tú-nica. Justament això era el que van fer els soldats. Prop de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús, en veure la seva mare i al seu costat el deixeble estimat, digué a la seva mare: “Dona, aquí tens el teu fill.” I després digué al deixeble: “Mira, aquí tens la teva mare.” I des d’aquell moment el deixeble l’acollí a casa seva. Després d’això, sabent Jesús que ja s’havia consumat tot, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, digué: “Tinc set.” Tenien disposada una gerra plena de vinagre; van lligar una esponja a una branca d’hisop, i, xopant-la en el vinagre, la hi van acostar a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: “Tot s’ha complert.” I, decantant el cap, lliurà l’esperit.
Joan 19:1-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: – Salve, rei dels jueus! I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: – Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: – Aquí teniu l’home! Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: – Crucifica’l, crucifica’l! Pilat els diu: – Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Els jueus li contestaren: – Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: – D’on ets, tu? Però Jesús no li tornà contesta. Llavors Pilat li diu: – ¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te? Jesús li respongué: – No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran. Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: – Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar. Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: – Aquí teniu el vostre rei. Ells cridaren: – Fora, fora, crucifica’l! Pilat els diu: – ¿Al vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren: – No tenim cap altre rei fora del Cèsar. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: – No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.” Pilat contestà: – El que he escrit, ja està escrit. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: – No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba . Això és el que van fer els soldats. S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: – Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: – Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: – Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: – Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.