Joan 11:1-14

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: – Senyor, aquell que estimes està malalt. Jesús, en sentir-ho, digué: – Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles: – Tornem a Judea. Ells li diuen: – Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? Jesús contestà: – ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum. Dit això, va afegir: – Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: – Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: – Llàtzer és mort