Jeremies 1:1-9

Paraules i fets de Jeremies, fill d’Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí. Aquestes són les paraules que el Senyor li va comunicar l’any tretze del regnat de Josies, fill d’Amon, rei de Judà, i també en temps de Joiaquim, fill de Josies, fins al final de l’any onze del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, és a dir, fins al moment de la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: – Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions. Jo vaig replicar: – Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: – No diguis que ets massa jove. Vés on jo t’enviaré, digues el que jo t’ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te. T’ho dic jo, el Senyor. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: – Poso les meves paraules a la teva boca