Abimèlec va mantenir Israel sota el seu poder durant tres anys. Després Déu envià un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els caps de casa de Siquem, i aquests es revoltaren contra ell. Així va recaure sobre Abimèlec i sobre els caps de casa de Siquem, els seus còmplices, el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal, la sang que Abimèlec havia vessat. Els caps de casa de Siquem van posar homes emboscats als cims de les muntanyes i robaven a tothom qui passavapel camí. I Abimèlec en va ser informat.
Un dia va arribar a Siquem un tal Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans i es va guanyar la confiança dels caps de casa de Siquem. La gent de Siquem sortí a fora a veremar les vinyes; van trepitjar el raïm i celebraren una festa. Van anar al temple del seu déu i, tot menjant i bevent, maleïen Abimèlec.
Gàal, fill d’Èbed, va dir:
– Qui és Abimèlec i qui som els de Siquem perquè li hàgim d’estar sotmesos? Tan sols és el fill de Jerubaal, i Zebul, el qui governa la ciutat, ho fa en nom d’ell. Serviu, per tant, els homes del clan d’Hamor, que és el pare de Siquem! Per què hem de continuar sotmesos a Abimèlec? Només que tingués aquest poble a les meves ordres, jo faria fora Abimèlec. Li diria: “Abimèlec, reforça el teu exèrcit i surt a combatre!”
En sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, Zebul, el governador de la ciutat, es va indignar i, secretament, envià missatgers per dir a Abimèlec:
– Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans acaben d’arribar a Siquem i volen revoltar la ciutat contra tu. Cal que, aquesta mateixa nit, tu i la teva tropa aneu a parar-los una emboscada a camp obert. Demà, ben de matí, a la sortida del sol, ataca la ciutat. Quan Gàal sortirà cap a tu amb la gent que el segueix, fes amb ell allò que et calgui.
Aquella mateixa nit, Abimèlec i la seva gent van anar a emboscar-se prop de Siquem dividits en quatre grups.
Gàal, fill d’Èbed, sortí de la ciutat i es quedà davant les portes. Llavors Abimèlec i la seva tropa es van alçar de l’emboscada. Quan Gàal se n’adonà, va dir a Zebul:
– Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes.
Zebul respongué:
– Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.
Però Gàal insistí:
– Baixa gent del Melic de la Terra i un altre grup s’acosta pel camí de l’Alzina dels Endevins.
Llavors Zebul li va dir:
– Què se n’ha fet, de la teva boca que cridava: “Qui és Abimèlec perquè li hàgim d’estar sotmesos?” ¿No és aquest l’exèrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell!
Gàal sortí al davant dels caps de casa de Siquem a combatre contra Abimèlec. Abimèlec va perseguir Gàal, que havia emprès la fugida. Molts van caure morts abans d’arribar a les portes de la ciutat. Després Abimèlec anà a viure a Arumà, i Zebul va expulsar de Siquem Gàal i els seus germans.
L’endemà, la gent de Siquem van sortir al camp. Abimèlec n’havia estat informat. Havia pres els seus homes, els havia repartit en tres grups i havia parat una emboscada a camp obert. Quan va veure que, efectivament, la gent sortia de la ciutat, caigué damunt d’ells i els va matar. Abimèlec i els homes del seu grup van desplegar-se i s’apostaren davant les portes de la ciutat, mentre els altres dos grups es desplegaven i mataven els qui es trobaven al camp. Durant tot aquell dia, Abimèlec continuà atacant la ciutat, fins que se’n va apoderar. Matà tots els seus habitants, la va arrasar i va sembrar-la de sal.
En saber-ho, els caps de casa de la Torre de Siquem es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit. Van anunciar a Abimèlec que tots els caps de casa de la Torre de Siquem estaven junts. Llavors va pujar al tossal de Salmon amb tots els seus homes; amb una destral va tallar una branca d’arbre, se la va carregar a l’esquena i va manar a la tropa que el seguia:
– Afanyeu-vos a fer el mateix que jo he fet.
Cadascú va tallar una branca i tots van seguir Abimèlec. Després posaren les branques sobre la cripta del temple i van calar-hi foc. Així van morir tots els habitants de la Torre de Siquem, prop d’un miler, entre homes i dones.
Des d’allí Abimèlec se’n va anar a Tebés, l’assetjà i se n’apoderà. Al bell mig de la població hi havia una torre fortificada, on s’havien refugiat tots els homes i dones i tots els caps de casa de la ciutat. S’havien tancat per dins i havien pujat al terrat de la torre. Abimèlec va arribar a la torre, l’atacà i aconseguí d’acostar-se a la porta amb la intenció de calar-hi foc. Però una dona li va llançar una pedra de molí i li va badar el cap. Abimèlec cridà de seguida el seu escuder i li ordenà:
– Treu-te l’espasa i mata’m! Que no puguin dir de mi: “L’ha matat una dona.”
El seu escuder el va rematar. Quan els homes d’Israel van veure que era mort, se’n tornaren cadascú a casa seva.
Així Déu va donar a Abimèlec la paga per tot el mal que havia fet al seu pare, assassinant els seus setanta germans. També donà la paga a la gent de Siquem per tot el mal que havien fet. Així els va caure al damunt la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
