Jutges 6:11-22

L’àngel del Senyor va venir a asseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d’Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. L’àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué: – El Senyor és amb tu, guerrer valent. Gedeó respongué: – Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites. El Senyor es girà cap a ell i li va dir: – Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t’envio? Gedeó respongué: – Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família? Llavors el Senyor li digué: – Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home. Però Gedeó va insistir: – Si gaudeixo del teu favor, dóna’m un senyal que ets tu qui em parla: no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar. El Senyor respongué: – No em mouré fins que tornis. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina. L’àngel del Senyor li digué: – Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou. Quan Gedeó ho hagué fet, l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer. Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué: – Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara!