Jutges 16:23-31

Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven: – El nostre déu ens ha lliurat Samsó, el nostre enemic. Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant: – El nostre déu ens ha lliurat el nostre enemic, que ens arrasava el país i en matava tants dels nostres. Enduts per l’alegria, la gent va cridar: – Feu venir Samsó i que balli davant nostre! El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple. Samsó va demanar al noi que el guiava: – Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar. El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. Llavors ell va invocar el Senyor: – Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls. Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra. Llavors va cridar: – Que mori jo amb tots els filisteus! Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia. Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah. Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys.