Jutges 16:23-31
Jutges 16:23-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven: – El nostre déu ens ha lliurat Samsó, el nostre enemic. Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant: – El nostre déu ens ha lliurat el nostre enemic, que ens arrasava el país i en matava tants dels nostres. Enduts per l’alegria, la gent va cridar: – Feu venir Samsó i que balli davant nostre! El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple. Samsó va demanar al noi que el guiava: – Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar. El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. Llavors ell va invocar el Senyor: – Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls. Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra. Llavors va cridar: – Que mori jo amb tots els filisteus! Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia. Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah. Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys.
Jutges 16:23-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els principals dels filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici a Da-gon, el seu déu, i per celebrar-ho, perquè deien: “El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic.” Quan el poble veié el seu déu, va aclamar-lo cridant: ”El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic, el devastador del país, el que multiplicava els nostres morts.” I quan el seu cor vessava d’alegria van dir: “Feu venir Samsó, perquè ens diverteixi.” Van anar a buscar Samsó a la presó, i es van divertir a la seva es-quena. Després el van posar entre les columnes. Llavors Samsó digué al noi que el duia de la mà: “Posa’m on pugui tocar les columnes que aguanten l’edifici, perquè m’hi pugui recolzar.” L’edifici era ple d’homes i dones, i els principals dels filisteus també eren allí. A més, damunt la terrassa hi havia unes tres mil persones que miraven com es divertien amb Samsó. Llavors Samsó va invocar el Senyor i digué: “Senyor, Déu meu, et prego que et recordis de mi; dóna’m força, ni que sigui aquesta vegada solament, oh Déu, perquè d’un sol cop prengui venjança dels filisteus pels meus dos ulls.” Tot seguit Samsó va palpar les dues columnes sobre les quals se sostenia l’edifici i s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà es-querra. Llavors Samsó va cridar: “Que mori jo amb els filisteus!”, mentre empenyia amb força; i l’edifici es va ensorrar da-munt tota la gent que hi havia a dins. Van ser més els que va matar en morir que no pas els que havia matat durant la seva vida. Els seus germans, amb tota la casa paterna, van baixar a buscar-lo i el van enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la sepultura del seu pare, Manóah. Havia estat jutge d’Israel per espai de vint anys.