Jutges 1
1
El poble d’Israel ocupa el país de Canaan#x
1Després de la mort de Josuè,#x els israelites van consultar el Senyor:#x
– Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus?
2El Senyor respongué:
– Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans.
3Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans:#x
– Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort.#x Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat.
Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà. 4Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bèzec.#x 5Amb ells hi havia el rei Adoní-Bèzec;#x van combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites. 6Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus.#x 7Llavors Adoní-Bèzec exclamà:
– Setanta#x reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet.
I se l’endugueren a Jerusalem, on va morir.
8Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc.#x 9Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nègueb i a la Xefelà.#x 10També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava QuiriatArbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai.#x 11Des d’allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.#x 12Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer. 13Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb,#x la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla. 14El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare.#x Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir:
– Què vols, ara?
15Ella respongué:
– Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dóna’m també alguna font d’aigua.
Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.#x
16Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà#x des de la ciutat de les Palmeres#x cap al desert de Judà, al Nègueb d’Arad,#x i es van instal·lar entre els amalequites.#x 17Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l’extermini aquesta població i per això li donaren el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»).#x 18Judà va conquerir#x Gaza, Ascaló i Ecron, amb els seus territoris. 19El Senyor era amb Judà, i per això es va apoderar de la Muntanya, però no pogué expulsar els habitants de les valls, perquè tenien carros de guerra.#x 20Tal com havia dit Moisès, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d’Anac.#x 21En canvi, els benjaminites no aconseguiren d’expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d’avui.#x
22Per la seva part, les tribus de Josep#x van pujar a atacar Betel. El Senyor era amb ells. 23Van enviar espies a aquesta ciutat, que antigament s’anomenava Luz.#x 24Els espies van veure un home que en sortia i li van dir:
– Ensenya’ns com podem penetrar a la ciutat i tindrem compassió de tu.
25Ell els ho va ensenyar, i els homes de Josep exterminaren els habitants de la ciutat, però van deixar marxar aquell home amb tota la seva família. 26Ell va emigrar al país dels hitites,#x on construí una ciutat que anomenà Luz, nom que conserva encara avui.
27En canvi, la tribu de Manassès no aconseguí d’apoderar-se de Bet-Xean, de Tanac, de Dor, d’Ibleam ni de Meguidó amb els seus habitants i la seva rodalia; els cananeus van continuar vivint en aquell territori. 28Quan els israelites van arribar a ser més forts, els van sotmetre a prestacions forçoses, però no els pogueren fer fora.#x 29Tampoc la tribu d’Efraïm no va poder expulsar els cananeus de Guèzer. Per això els cananeus van continuar vivint a Guèzer, entre els efraïmites.#x
30La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló.#x 31La tribu d’Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d’Acó, ni els de Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob. 32Així, doncs, els de la tribu d’Aser van haver de residir enmig dels cananeus, els habitants del país, perquè no pogueren expulsar-los.#x
33Tampoc la tribu de Neftalí no va poder expulsar els habitants de BetXèmeix ni els de Betanat. Hagué d’establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, però els va sotmetre a prestacions forçoses.#x
34Els amorreus van arraconar els de la tribu de Dan a la Muntanya i no els deixaren baixar a les valls.#x 35Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Però, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses.#x 36La frontera dels amorreus començava a la pujada d’Acrabim i anava des de Sela cap al nord.
S'ha seleccionat:
Jutges 1: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso