Isaïes 43:14-28

Això us fa saber el Senyor, el Sant d’Israel, el qui us allibera: «Per vosaltres llanço un exèrcit contra Babilònia i en faig fugir tots els caldeus, embarcats en els rais on abans s’esplaiaven. Jo sóc el Senyor, el vostre Sant, sóc el creador d’Israel, el vostre rei.» El Senyor havia obert un camí enmig del mar, una ruta en l’aigua impetuosa; havia fet sortir carros i cavalls, tropes amb els millors guerrers. Tots van caure i no s’aixecaran mai més, es van apagar com un ble consumit. Però ara el Senyor us diu això: «No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues. Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa. Els animals feréstecs, xacals i estruços, em glorificaran en veure néixer l’aigua en el desert i els rierols en plena estepa, perquè pugui beure el poble que m’he escollit. I aquest poble, que jo m’he format, proclamarà la meva lloança.» «A mi, poble de Jacob, no m’invocaves; t’havies cansat de mi, Israel. No m’oferies l’holocaust dels teus anyells ni m’honoraves amb els teus sacrificis. I jo no em feia carregós demanant-te ofrenes ni et fatigava perquè em cremessis encens. No et gastaves pas diners comprant-me aromes; no em saciaves amb el greix de les víctimes. Però t’has fet carregós amb els teus pecats, m’has cansat amb les teves culpes. Doncs bé, sóc jo, sóc jo qui t’esborra les faltes. Ho vull així: no em recordaré dels teus pecats. »Presenta’m les teves raons i discutim-les, exposa-les i et podràs justificar. Ja el teu primer pare va pecar, i els teus capdavanters s’han revoltat contra mi. Per això he llevat l’honor als qui regien el santuari, i abandono Jacob a l’extermini, el poble d’Israel als escarnis.»