Isaïes 43:14-28
Isaïes 43:14-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Això diu el Senyor, el vostre Re-demptor, el Sant d’Israel: Per vosaltres he enviat a atacar Babilònia i els he fet baixar fugitius, fins i tot els caldeus, cap a les seves naus tan glorioses. Jo, el Senyor, sóc el vostre Sant, el creador d’Israel, el vostre Rei! Això diu el Senyor, el qui obre camí a través del mar, una via enmig d’aigües impetuoses; el qui ha fet sortir carros i cavalls, un exèrcit imponent en formació: tots van caure estesos i no s’aixecaran mai més; foren apagats, s’han extingit com un ble. No recordeu més les coses passades, no penseu més en els fets antics. Heus aquí que jo faig una cosa nova; ja comença a eixir, no us n’adoneu? Sí, vaig a obrir un camí en el desert i rius en l’estepa. Els animals feréstecs, xacals i estru-ços, m’exalçaran en veure que omplo d’aigua el desert i de rierols l’estepa a fi d’abeurar el meu poble, el meu es-collit, el poble que he format per a mi mateix, el que pregonarà les meves lloances. Però tu, Jacob, no m’has invocat; t’has cansat de mi, Israel; no m’has ofert els teus anyells per a l’holocaust i no m’has honrat amb els teus sacrificis. Jo, que no t’he afeixugat amb les ofrenes vegetals ni t’he fatigat amb l’encens. No m’has comprat canya aromàtica, amb els teus diners, ni m’has complagut amb el greix dels teus sacrificis, sinó que m’has carregat amb els teus pecats i m’has cansat amb les teves iniquitats. Jo, jo sóc qui esborra les teves trans-gressions per amor de mi mateix, i no em recordaré més dels teus pecats. Fes-me’n memòria i ho discutirem tots dos junts: explica’t per justificar-te. El teu primer pare va pecar, i els teus mestres s’han revoltat contra mi; per això jo he tret l’honor als prín-ceps del santuari, i he abandonat Jacob a l’anatema i Israel al vituperi.
Isaïes 43:14-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Això us fa saber el Senyor, el Sant d’Israel, el qui us allibera: «Per vosaltres llanço un exèrcit contra Babilònia i en faig fugir tots els caldeus, embarcats en els rais on abans s’esplaiaven. Jo sóc el Senyor, el vostre Sant, sóc el creador d’Israel, el vostre rei.» El Senyor havia obert un camí enmig del mar, una ruta en l’aigua impetuosa; havia fet sortir carros i cavalls, tropes amb els millors guerrers. Tots van caure i no s’aixecaran mai més, es van apagar com un ble consumit. Però ara el Senyor us diu això: «No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues. Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa. Els animals feréstecs, xacals i estruços, em glorificaran en veure néixer l’aigua en el desert i els rierols en plena estepa, perquè pugui beure el poble que m’he escollit. I aquest poble, que jo m’he format, proclamarà la meva lloança.» «A mi, poble de Jacob, no m’invocaves; t’havies cansat de mi, Israel. No m’oferies l’holocaust dels teus anyells ni m’honoraves amb els teus sacrificis. I jo no em feia carregós demanant-te ofrenes ni et fatigava perquè em cremessis encens. No et gastaves pas diners comprant-me aromes; no em saciaves amb el greix de les víctimes. Però t’has fet carregós amb els teus pecats, m’has cansat amb les teves culpes. Doncs bé, sóc jo, sóc jo qui t’esborra les faltes. Ho vull així: no em recordaré dels teus pecats. »Presenta’m les teves raons i discutim-les, exposa-les i et podràs justificar. Ja el teu primer pare va pecar, i els teus capdavanters s’han revoltat contra mi. Per això he llevat l’honor als qui regien el santuari, i abandono Jacob a l’extermini, el poble d’Israel als escarnis.»