Isaïes 41:1-10

«Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes. Nacions, revestiu-vos de coratge. Apropeu-vos, i després parlareu. Compareguem tots junts a judici! »Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dóna tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada. Ell persegueix les nacions i avança segur per camins que mai no havia trepitjat. Qui ha realitzat aquestes gestes? El qui anuncia el futur des del principi. Jo, el Senyor, sóc el primer, i seré present fins a la fi. Els qui viuen lluny, a les illes, ho han vist i s’esglaien; s’acosten plegats tremolant els de l’extrem de la terra.» Cadascú ajuda el company i li diu: «Treballa ferm!» L’escultor anima el fonedor, el qui poleix metall encoratja el qui forja. I diuen de la soldadura: «Bona feina!» Finalment, fixen l’ídol amb claus perquè s’aguanti. «Però a tu, Israel, servent meu, poble de Jacob que m’he escollit, descendent d’Abraham, amic meu, jo t’he pres de l’extrem de la terra, t’he cridat de les regions més llunyanes, i t’he dit: “Ets el meu servent; et vaig escollir i no t’he rebutjat.” No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa.