Isaïes 26:1-11

Aquell dia, en el país de Judàcantaran aquest càntic: «Tenim una ciutat fortificada, amb muralles i baluards que la salven. Obriu les seves portes i hi entrarà un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor. El guardes en pau perquè confia en tu, Senyor. Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna. Ell abat els qui habiten dalt als cims, arrasa la ciutat inaccessible, l’arrasa fins a terra, l’ajeu a la pols. Els peus dels pobres la trepitgen, els febles hi passen pel damunt.» El just troba un camí pla: li fas planera la ruta. Seguir el camí de les teves decisions ens dóna esperança en tu, Senyor. La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record. De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos. Si concedissis gràcia als dolents, mai no aprendrien a fer el bé; farien el mal entre gent irreprensible, no reconeixerien la teva grandesa, Senyor. Ells no s’adonen, Senyor, que la teva mà els amenaça. Que vegin, avergonyits, amb quin amor ardent defenses el teu poble. Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics.