Habacuc 1:5-11

«Mireu les nacions, fixeu-vos-hi i quedareu esbalaïts. Ara, en el vostre temps, faig una obra que, si us la conten, no la creureu. Jo, el Senyor, he posat en peu de guerra els caldeus, poble impetuós i sense entranyes, que recorre el món d’un cap a l’altre per ocupar territoris que no són seus. És gent ferotge i temible, que s’arroga el dret i el predomini. Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards, més llestos que els llops al capvespre. Els seus cavallers ja cavalquen, arriben de lluny galopant, volen com l’àguila que s’afua damunt la presa. Tots vénen per rampinyar, pensant què s’enduran a l’orient; apleguen captius com grans de sorra. Es riuen dels reis, es burlen dels qui governen; es mofen de qualsevol fortalesa: aixequen terraplens i la prenen. Llavors es tornen insolents fora mida, culpables de tenir per déu la seva força.»