Presagi revelat al profeta Habacuc.
Fins quan, Senyor, cridaré auxili
i no m’escoltaràs,
clamaré contra el violent
i no em salvaràs?
Per què em fas veure tanta injustícia?
Per què et mires de lluny l’opressió,
mentre jo he de presenciar
destruccions i violències?
Pertot esclaten processos i baralles.
Les lleis no són respectades
i la justícia no surt vencedora.
El culpable fa condemnar l’innocent:
les sentències es falsegen.
«Mireu les nacions, fixeu-vos-hi
i quedareu esbalaïts.
Ara, en el vostre temps, faig una obra
que, si us la conten, no la creureu.
Jo, el Senyor, he posat
en peu de guerra els caldeus,
poble impetuós i sense entranyes,
que recorre el món d’un cap a l’altre
per ocupar territoris que no són seus.
És gent ferotge i temible,
que s’arroga el dret i el predomini.
Els seus cavalls són més ràpids
que els lleopards,
més llestos
que els llops al capvespre.
Els seus cavallers ja cavalquen,
arriben de lluny galopant,
volen com l’àguila
que s’afua damunt la presa.
Tots vénen per rampinyar,
pensant què s’enduran a l’orient;
apleguen captius com grans de sorra.
Es riuen dels reis,
es burlen dels qui governen;
es mofen de qualsevol fortalesa:
aixequen terraplens i la prenen.
Llavors es tornen insolents fora mida,
culpables de tenir per déu
la seva força.»
Senyor, tu ets des de sempre
el meu Déu sant: no morirem!
¿Els has escollit, Senyor,
per condemnar-nos?
¿Tu, la Roca, els has fet forts
per castigar-nos?
Tens els ulls massa purs
perquè suportin el mal,
no poden tolerar tanta opressió.
Doncs, per què et mires de lluny
aquests malvats?
Per què calles, mentre engoleixen
homes millors que no pas ells?
Per què tractes els homes
com peixos del mar,
com bestioles que pul·lulen
sense amo?
Ells els pesquen
amb l’ham i amb els filats,
els arrepleguen
amb les seves xarxes.
Després ho celebren amb gran alegria:
ofereixen sacrificis als filats
i cremen ofrenes
en honor de les xarxes
que els proveeixen de bons menjars,
d’un aliment saborós.
¿Continuaran buidant els seus filats
i assassinant pobles
sense gens de pietat?