Habacuc 1:1-17
Habacuc 1:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Presagi revelat al profeta Habacuc. Fins quan, Senyor, cridaré auxili i no m’escoltaràs, clamaré contra el violent i no em salvaràs? Per què em fas veure tanta injustícia? Per què et mires de lluny l’opressió, mentre jo he de presenciar destruccions i violències? Pertot esclaten processos i baralles. Les lleis no són respectades i la justícia no surt vencedora. El culpable fa condemnar l’innocent: les sentències es falsegen. «Mireu les nacions, fixeu-vos-hi i quedareu esbalaïts. Ara, en el vostre temps, faig una obra que, si us la conten, no la creureu. Jo, el Senyor, he posat en peu de guerra els caldeus, poble impetuós i sense entranyes, que recorre el món d’un cap a l’altre per ocupar territoris que no són seus. És gent ferotge i temible, que s’arroga el dret i el predomini. Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards, més llestos que els llops al capvespre. Els seus cavallers ja cavalquen, arriben de lluny galopant, volen com l’àguila que s’afua damunt la presa. Tots vénen per rampinyar, pensant què s’enduran a l’orient; apleguen captius com grans de sorra. Es riuen dels reis, es burlen dels qui governen; es mofen de qualsevol fortalesa: aixequen terraplens i la prenen. Llavors es tornen insolents fora mida, culpables de tenir per déu la seva força.» Senyor, tu ets des de sempre el meu Déu sant: no morirem! ¿Els has escollit, Senyor, per condemnar-nos? ¿Tu, la Roca, els has fet forts per castigar-nos? Tens els ulls massa purs perquè suportin el mal, no poden tolerar tanta opressió. Doncs, per què et mires de lluny aquests malvats? Per què calles, mentre engoleixen homes millors que no pas ells? Per què tractes els homes com peixos del mar, com bestioles que pul·lulen sense amo? Ells els pesquen amb l’ham i amb els filats, els arrepleguen amb les seves xarxes. Després ho celebren amb gran alegria: ofereixen sacrificis als filats i cremen ofrenes en honor de les xarxes que els proveeixen de bons menjars, d’un aliment saborós. ¿Continuaran buidant els seus filats i assassinant pobles sense gens de pietat?
Habacuc 1:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Profecia revelada en visió al pro-feta Habacuc. ¿Fins quan, Senyor, clamaré sense que m’escoltis, et cridaré a causa de la violència, sense que tu em salvis? Per què em fas veure la iniquitat i mires indiferent la maldat? L’opressió i la violència són davant meu, i tot són querelles i baralles. Per això la llei queda paralitzada i les sentències no són conformes al dret, perquè el dolent assetja l’innocent, i així es perverteix la justícia. “Mireu les nacions i observeu: queda-reu atònits, esbalaïts, perquè vaig a rea-litzar un prodigi, en els vostres dies, que no el creuríeu si algú us l’explicava. Vet aquí que jo faig alçar els caldeus, poble cruel i fogós, que recorrerà el món de l’un cap a l’altre per apoderar-se de poblacions que no són seves. És formidable i terrible, no té altre llei que la pròpia, ni altra autoritat que la seva. Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards, més àgils que els llops al cap-vespre; els seus cavallers avancen orgu-llosos, els seus genets vénen de lluny: volen com l’àguila que es llança sobre la presa. Vénen plegats per lliurar-se al pillat-ge; l’avidesa dels seus rostres sembla el vent de l’est, apilen captius com si fossin sorra. Es burlen dels reis i fan escarni dels prínceps, es riuen de tota fortalesa: fan un terraplè i la capturen. Després es giren com el vent i se’n van. Esdevé culpable el qui de la seva força en fa un déu.” ¿No ets tu, Senyor, des de sempre, el meu Déu, el meu Sant? Tu que ets immortal! Tu, Senyor, els has fet sorgir per a fer justícia; tu, la Roca, els has destinat per a fer l’escarment. Els teus ulls són massa purs per a contemplar el mal, ni poden veure la injustícia; per què, doncs, contemples indiferent els criminals i guardes silenci mentre el malvat engoleix els qui són millors que ell? Tu tractes els humans com peixos del mar, com rèptils que no tenen amo. A tots els pesquen amb el seu ham, els agafen amb la seva xarxa i els aple-guen amb la seva teranyina. Per això s’alegren i s’enorgulleixen, per això ofereixen sacrificis a la seva xarxa i cremen encens a la seva teranyi-na, perquè pel seu mitjà tenen abundant provisió i bon menjar. ¿Per això han de seguir buidant la seva xarxa i exterminant contínuament els pobles sense compassió?