Gènesi 48
48
Jacob beneeix els fills de Josep
1Després d’això, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anà a veure’l amb els seus dos fills Manassès i Efraïm. 2Jacob en va ser informat:
– El teu fill Josep ve a veure’t.
Israel, fent un esforç, es va asseure al llit. 3Jacob digué a Josep:
– El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz,#x en el país de Canaan, i em va beneir 4amb aquestes paraules: “Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles.#x Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió.”#x
5»I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó.#x 6En canvi, els fills que has tingut després d’aquests seran només teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d’Efraïm i Manassès.#x
7»Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.#x
8Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar:
– Qui són aquests?
9Josep va respondre al seu pare:
– Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí.
Jacob li diu:
– Acosta-me’ls, que els vull beneir.
10Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar. 11Israel digué a Josep:
– No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.
12Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare#x i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. 13Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l’esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar. 14Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran.#x 15Israel els va beneir així:#x
– Que el Déu davant el qual
han viscut sempre
els meus pares, Abraham i Isaac,
el Déu que ha estat el meu pastor#x
des que existeixo fins al dia d’avui,
16l’àngel que m’ha alliberat de tot mal,
beneeixi aquests nois.
Que en ells es perpetuï
el meu nom i el dels meus pares
Abraham i Isaac.
Que es multipliquin a desdir
arreu del país.
17A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mà dreta damunt el cap d’Efraïm, i va agafar la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès. 18I li va dir:
– Així no, pare. El primogènit és aquest. Posa la teva mà dreta damunt el seu cap.
19Però el seu pare s’hi va negar:
– Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sen-cera.#x
20Aquell dia els va beneir així:
– Els d’Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: “Que Déu et faci com Efraïm i Manassès!”
Així Jacob va posar Efraïm davant de Manassès. 21Després Israel va dir a Josep:
– Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. 22I jo et dono un tossal de més que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.#x
S'ha seleccionat:
Gènesi 48: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso