Gènesi 43
43
Segon viatge a Egipte, amb Benjamí
1La fam continuava afeixugant el país. 2Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills:
– Torneu a comprar-nos més queviures.
3Judà li va respondre:
– Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà. 4Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. 5Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà.#x
6Israel els digué:
– Per què m’heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu un altre germà?
7Ells contestaren:
– Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.”
8Llavors Judà va dir al seu pare Israel:
– Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort. 9Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu.#x 10Que, si no ens entretinguéssim tant, a hores d’ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.
11El seu pare Israel els digué:
– Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromàtica i una mica de mel, goma adragant, làdanum,#x festucs i ametlles. 12Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error. 13Preneu el vostre germà i torneu a visitar aquell home. 14Que el Déu totpoderós#x faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.
Segona entrevista amb Josep
15Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep. 16Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom:
– Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.
17El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva. 18Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se’ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.» 19Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa:
20– Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures. 21De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar 22i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs.
23Ell els va respondre:
– Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar.
Llavors va deixar Simeó en llibertat.
24El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases. 25Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà. 26Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra. 27Josep els va preguntar com estaven i després els digué:
– Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?
28Ells respongueren:
– El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu.
I es van agenollar i es prosternaren novament.
29Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare,#x i va preguntar:
– ¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?
I afegí:
– Que Déu et sigui propici, fill meu.#x
30Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.#x
31Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar. 32Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquè ho consideren una cosa repugnant.#x 33Els germans seien davant de Josep per ordre d’edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres. 34Josep els feia portar plats de la seva pròpia taula, i a Benjamí li servien una ració cinc vegades més gran que la dels seus germans.#x Van beure amb Josep i es van alegrar amb ell.
S'ha seleccionat:
Gènesi 43: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso