Gènesi 41:15-45

Aquest li digué: – He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo. Josep respongué al faraó: – No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient. El faraó va explicar a Josep: – Somiava que em trobava a la vora del Nil. Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m’he despertat. »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. Darrere d’elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses. »He contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut interpretar. Josep va dir al faraó: – Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit. Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam. Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte. Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància. El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte. Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam. El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep. El faraó els va dir: – Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell? Llavors el faraó va dir a Josep: – Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu. Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu. I va afegir: – Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte. El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or. El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte. El faraó digué encara a Josep: – Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment. El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.