Gènesi 39:11-22

Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. La dona el va agafar pel mantell tot dient-li: – Vine al llit amb mi! Josep li deixà el mantell a les mans, s’escapà i va sortir de la casa. Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, va cridar els servents i els digué: – Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m’he posat a cridar fort. I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s’ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. Llavors li va contar la mateixa història: – L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi. Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós. Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei. Josep, doncs, s’estava a la presó, però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia.