Gènesi 39:11-22
Gènesi 39:11-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un dia, quan ell va entrar a la casa per fer la seva feina, i coincidint que no hi havia cap servent dins la casa, ella el va agafar pel vestit tot dient-li: “Jeu aquí amb mi.” Però ell, deixant-li el vestit a les mans, s’escapolí i fugí cap a fora. Llavors ella, veient que s’havia quedat amb el vestit a les mans i ell havia fugit cap a fora, es va posar a cridar els servents de la casa i els digué: “Mireu, ens ha portat un hebreu perquè es burli de nosaltres. Se m’ha acostat volent jeure amb mi, però jo he cridat fort, i quan m’ha sentit que cridava ha fugit i se n’ha anat cap a fora, deixant el seu vestit al meu costat.” Ella va guardar el vestit al seu costat fins que l’amo va tornar a casa, i llavors li contà el mateix dient-li: “L’esclau hebreu que ens vas portar ha vingut on jo era per ultratjar-me, però quan jo he alçat la veu i he cridat auxili ha deixat el seu vestit vora meu i ha fugit cap a fora.” Quan l’amo va sentir les paraules amb què la seva muller el recriminava: “Com m’ha pogut fer això el teu es-clau?”, es va enfurismar de mala manera. Llavors l’amo de Josep el va agafar i el va ficar a la presó, al lloc on els presos del rei eren tancats. Així fou internat a la presó. Tot i així, el Senyor afavoria Josep i el cobria amb la seva bondat, i li va concedir gràcia als ulls del cap de la presó; de manera que el cap de la presó va posar sota les ordres de Josep tots els detinguts que hi havia a l’establiment, i tot el que allí es feia era sota les seves ordres.
Gènesi 39:11-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. La dona el va agafar pel mantell tot dient-li: – Vine al llit amb mi! Josep li deixà el mantell a les mans, s’escapà i va sortir de la casa. Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, va cridar els servents i els digué: – Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m’he posat a cridar fort. I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s’ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. Llavors li va contar la mateixa història: – L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi. Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós. Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei. Josep, doncs, s’estava a la presó, però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia.